Tabitha Lasley, periodista de Londres, es proposa escriure un llibre sobre els treballadors de les plataformes petrolieres del mar del Nord. Homes rudes, tatuats, enigmàtics, amb feines dures i ben remunerades, que passen mig any en búnquers testosterònics lluny de la civilització. L’objectiu és investigar com són els homes quan no hi ha cap dona a la vista. És una premissa fallida; la seva presència la farà impossible. Així i tot, agafa un any sabàtic i es muda a la ciutat portuària escocesa per on, tard o d’hora, passen tots els treballadors. N’entrevista més de cent, però el llibre que finalment publica el 2021, Sea State, té un protagonista: un treballador casat que converteix en el seu amant. L’arc de la relació és tristament previsible, el mateix que es repeteix des que Odisseu va deixar l’illa de Circe (amant) per tornar a Ítaca (legítima esposa). Seguir leyendo
Anava al cine preparada per a totes les profanacions imaginables al text d’Homer, però una em va agafar desprevinguda
més ben ditColumnaArtículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordadoAnava a veure ‘L’Odissea’ preparada per a totes les profanacions imaginables al text d’Homer, però una em va agafar desprevinguda’Ulisses i les sirenes’, obra de Herbert James Draper.The Artchives / Alamy Stock Photo (Alamy Stock Photo)Tabitha Lasley, periodista de Londres, es proposa escriure un llibre sobre els treballadors de les plataformes petrolieres del mar del Nord. Homes rudes, tatuats, enigmàtics, amb feines dures i ben remunerades, que passen mig any en búnquers testosterònics lluny de la civilització. L’objectiu és investigar com són els homes quan no hi ha cap dona a la vista. És una premissa fallida; la seva presència la farà impossible. Així i tot, agafa un any sabàtic i es muda a la ciutat portuària escocesa per on, tard o d’hora, passen tots els treballadors. N’entrevista més de cent, però el llibre que finalment publica el 2021, Sea State, té un protagonista: un treballador casat que converteix en el seu amant. L’arc de la relació és tristament previsible, el mateix que es repeteix des que Odisseu va deixar l’illa de Circe (amant) per tornar a Ítaca (legítima esposa).Más informaciónA L’Odissea de Christopher Nolan Circe no és una fetillera seductora, sinó una bruixa medieval que odia la masculinitat tòxica. Odisseu, d’altra banda, és un pare de familia fidel, massa traumatitzat per flaixos de la destrucció de Troia com per pensar en sexe adúlter. L’un i l’altra no es toquen ni amb un pal. Tot molt civilitzat. (Després ell passa set anys a l’illa de Charlize Theron-Calipso, però perquè va fins a les celles de flor de lotus i oblida que té una senyora esperant a casa). Anava al cine preparada per a totes les profanacions imaginables al text d’Homer, però aquesta em va agafar desprevinguda. Un Odisseu sense orgull ni arrogància, assetjat per la culpa cristiana, i a més a més, cast! Des de la sala se sentien els udols de Nietzsche a la tomba.Si aconsegueixes superar l’esglai de sentir Odisseu dient “you lucky bastard!”, o descrivint-se com a “veterà de guerra” com si fos un marine al Vietnam, o afirmant sense pestanyejar que “la nostra edat de bronze està col·lapsant”, pots gaudir força de les tres hores de metratge. Menció especial a l’enfrontament amb el ciclop, que s’aborda des d’una perspectiva postcolonial: el pobre Polifem era un pastor d’ovelles tranquil·líssim que només volia fer formatge a la seva cov
EL PAÍS
