La ficció ha arribat per ajudar en la comprensió d’uns fets que han marcat, potser massa silenciosament, la història del país: els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, que l’agost del 2017 van deixar 16 morts i centenars de ferits. Cronos, la pel·lícula dirigida per Fernando González Molina i protagonitzada per Enric Auquer, narra amb una extraordinària i commovedora fidelitat als fets els quatre dies de caos i malson entre l’atropellament a la Rambla i la captura de l’últim membre de la cèl·lula de Ripoll, Younes Abouyabooub, el conductor de la furgoneta. És un thriller vibrant que, en la mesura que posa emocions al que, fins ara, només coneixíem a través de la investigació (policial, judicial, periodística), fa reviure la tragèdia des d’una nova mirada, alhora propera i respectuosa. Però Cronos no és només una pel·li de bons i dolents, de policies i terroristes. També planteja interrogants, que nou anys després segueixen sense esvair-se, sobre la capacitat integradora de la nostra societat. Ho fa a partir de la perplexitat que causa, especialment entre la gent de Ripoll, la participació en la massacre d’uns joves nascuts i criats a la vila que, a ulls de tothom, participaven de la comunitat. El 17-A va portar, de fet, a una reinterpretació del concepte mateix d’integració i va obligar a reformular, també, les polítiques públiques aplicades per prevenir els processos de radicalització. La ficció, com passa amb Cronos, pot ajudar també, i fins i tot de manera més eficaç, a digerir ferides que mai han acabat de tancar-se.. Seguir leyendo
La pel·lícula protagonitzada per Enric Auquer ajuda a digerir les ferides de l’atemptat que va obrir interrogants sobre la convivència i els processos de radicalització a Catalunya
La ficció ha arribat per ajudar en la comprensió d’uns fets que han marcat, potser massa silenciosament, la història del país: els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, que l’agost del 2017 van deixar 16 morts i centenars de ferits. Cronos, la pel·lícula dirigida per Fernando González Molina i protagonitzada per Enric Auquer, narra amb una extraordinària i commovedora fidelitat als fets els quatre dies de caos i malson entre l’atropellament a la Rambla i la captura de l’últim membre de la cèl·lula de Ripoll, Younes Abouyabooub, el conductor de la furgoneta. És un thriller vibrant que, en la mesura que posa emocions al que, fins ara, només coneixíem a través de la investigació (policial, judicial, periodística), fa reviure la tragèdia des d’una nova mirada, alhora propera i respectuosa. Però Cronos no és només una pel·li de bons i dolents, de policies i terroristes. També planteja interrogants, que nou anys després segueixen sense esvair-se, sobre la capacitat integradora de la nostra societat. Ho fa a partir de la perplexitat que causa, especialment entre la gent de Ripoll, la participació en la massacre d’uns joves nascuts i criats a la vila que, a ulls de tothom, participaven de la comunitat. El 17-A va portar, de fet, a una reinterpretació del concepte mateix d’integració i va obligar a reformular, també, les polítiques públiques aplicades per prevenir els processos de radicalització. La ficció, com passa amb Cronos, pot ajudar també, i fins i tot de manera més eficaç, a digerir ferides que mai han acabat de tancar-se.. Seguir leyendo
EL PAÍS
