“Quan Europa va descobrir que Mallorca era més que Magaluf, la vida dels mallorquins va canviar…”, resumeix la cineasta Marga Melià (Palma, 44 anys), autora de Suportant el paradís (Nuu Films), un documental que retrata els efectes de la massificació d’una illa que ja fa anys va deixar de celebrar els rècords turístics. El documental, estrenat aquest estiu a l’Atlàntida Film Fest a Palma, recupera les reflexions sobre la trencadissa del paradís que, de manera visionària, Melià va enregistrar fa 15 anys de les primeres espases de la cultura mallorquina. Els escriptors Biel Mesquida i Carme Riera, el pintor Miquel Barceló o l’artista Susy Gómez, entre d’altres, narren l’especulació desenfrenada, el xoc cultural i el canvi de paradigma que travessa la més gran de les Balears, per on el 2025 van passar 13,5 milions de turistes. Especialment emotius són els testimonis inèdits dels ja desapareguts Agustí Villaronga, l’escriptor Tòfol Serra o el fotògraf Toni Catany, que ja llavors advertien dels efectes nocius del turisme de masses a l’illa. L’estrena a Barcelona tindrà lloc a la sala Zumzeig aquest dijous a les 19:00, en un acte en què Melià dialogarà amb les escriptores Mar Garcia Puig i Llucia Ramis. El documental estarà en cartellera fins al 4 de novembre als cinemes Texas de Barcelona i el 2027 se’n preveu la difusió a través de la plataforma Filmin.. Seguir leyendo
La directora estrena a Barcelona Suportant el paradís, un documental que narra la transformació de la Mallorca massificada a través del testimoni dels principals referents culturals de l’illa
“Quan Europa va descobrir que Mallorca era més que Magaluf, la vida dels mallorquins va canviar…”, resumeix la cineasta Marga Melià (Palma, 44 anys), autora de Suportant el paradís (Nuu Films), un documental que retrata els efectes de la massificació d’una illa que ja fa anys va deixar de celebrar els rècords turístics. El documental, estrenat aquest estiu a l’Atlàntida Film Fest a Palma, recupera les reflexions sobre la trencadissa del paradís que, de manera visionària, Melià va enregistrar fa 15 anys de les primeres espases de la cultura mallorquina. Els escriptors Biel Mesquida i Carme Riera, el pintor Miquel Barceló o l’artista Susy Gómez, entre d’altres, narren l’especulació desenfrenada, el xoc cultural i el canvi de paradigma que travessa la més gran de les Balears, per on el 2025 van passar 13,5 milions de turistes. Especialment emotius són els testimonis inèdits dels ja desapareguts Agustí Villaronga, l’escriptor Tòfol Serra o el fotògraf Toni Catany, que ja llavors advertien dels efectes nocius del turisme de masses a l’illa. L’estrena a Barcelona tindrà lloc a la sala Zumzeig aquest dijous a les 19:00, en un acte en què Melià dialogarà amb les escriptores Mar Garcia Puig i Llucia Ramis. El documental estarà en cartellera fins al 4 de novembre als cinemes Texas de Barcelona i el 2027 se’n preveu la difusió a través de la plataforma Filmin.. Pregunta. D’ençà que va gravar les entrevistes fins que s’ha fet el documental, han passat 15 anys. Per què tant temps?. Resposta. En aquell moment quasi no hi havia ajudes. Tenia ganes de fer-lo, però no sabia quan. El 2024 van començar les manifestacions contra la massificació turística a Mallorca. I vaig veure que havia arribat el moment. A més, el meu fill (que també participa en el documental) un dia em va fer una pregunta que em va motivar: “Per què hi ha gent que protesta contra els turistes si nosaltres quan viatjam també som turistes?”. En la recerca d’una resposta per a ell em vaig posar mans a la feina.. P. A Mallorca hi havia una època en què posar en qüestió el turisme estava mal vist.. R. Era un tema tabú. Ens varen educar amb la idea que el turisme era intocable. Que era la nostra única font d’ingressos. Que ens havia salvat de la pobresa. Ara, però, és un tema que és a les converses de qualsevol família mallorquina. Va ser una indústria que va sorgir com una gran font d’ingressos, sí, però també és cert que en els darrers temps s’ha convertit en un monstre que ho ha devorat tot.. P. Però Mallorca pot viure sense el turisme?. R. El documental no nega els aspectes positius que el turisme ha portat a Mallorca. Els meus pares, de fet, eren guies turístics. La meitat dels mallorquins tenen familiars que s’han dedicat al turisme, i gràcies en això els fills han pogut estudiar una carrera, com és el meu cas. La meva postura, i crec que la de la majoria dels mallorquins, és no anar contra el turisme, sinó contra la massificació turística. Ens hem passat de frenada.. Un fotograma de ‘Suportant el paradís’. P. Els mallorquins som culpables?. R. És una autocrítica que hem de fer. Però ha de quedar clar que no només nosaltres ho som, de culpables. Hi ha unes dinàmiques internacionals que es mouen fora del nostre control. El capital internacional va aterrar fa temps a l’illa. I tu, com a mallorquí, no pots decidir quants creuers o avions arriben cada dia. Et pots manifestar, i gràcies a la mobilització salvar espais com es Trenc o l’illa de sa Dragonera, que volien urbanitzar.. P. El turisme aporta ingressos, però també ens molesta. Vivim en contradicció?. R. Acceptar la nostra part de culpa no vol dir que ens hàgim de fustigar. Ens hem aprofitat del turisme? Sí. Que no hem protestat prou? També. Però tampoc els governs, ni de dretes ni d’esquerres, ens han acompanyat. Molts mallorquins que tradicionalment s’havien enriquit ara ja no tenen la paella pel mànec. És a les mans del gran capital estranger, del qual no veiem un duro i que ha fet encarir l’habitatge fins a fer-lo inaccessible als autòctons.. P. Però durant unes dècades la convivència amb el turisme pareixia bona.. R. Pesava més el positiu que el negatiu. El problema és que es van posar tots els ous a la mateixa panera. No vam apostar per cap altra indústria, sinó pel monocultiu turístic. Als vuitanta i noranta va continuar creixent. I la darrera gran onada ja va ser a partir del 2012, quan va irrompre Airbnb. O Instagram, on es mostra una imatge irreal de l’illa que ho ha desbordat tot. Les xarxes socials ens han perjudicat.. P. I ara molts turistes ja són propietaris.. R. Abans els estrangers que compraven una cosa eren una excepció. En el moment que Europa va descobrir que Mallorca era més que Magaluf, la nostra vida va canviar. Suecs, americans, alemanys, suïssos… començaren a comprar a Mallorca no per viure, sinó per especular. I també els que viuen mig any al seu país i l’altre mig a l’illa, però cobrant i tributant allà. Això ho encareix tot.. Agustí Villaronga al documental ‘Suportant el paradís’. P. La imatge de Magaluf feia molt mal a l’illa.. R. I nosaltres, des d’una postura totalment innocent, presumíem que no només érem sol i platja. Perquè els mallorquins estimem molt la nostra terra. Teníem ganes de demostrar que no només érem Magaluf, que també érem la serra de Tramuntana, la catedral de Palma, Sóller… Així, vàrem pensar que repartiríem el turisme i milloraríem la nostra imatge de cara a l’exterior. Els polítics ho varen fomentar perquè a la societat li pareixia bé. I ara no només hi ha turisme on ja n’hi havia abans, sinó que s’ha estès a totes bandes fins a massificar-se.. P. El mallorquí ha passat de ser hospitalari a hostil amb el turista?. R. Toni Catany ja ho explica al documental: ens hem fet una cuirassa, amb els turistes. I això ho va dir el 2012! Imagina’t ara, si fos viu, el que diria. Els mallorquins estem enfadats. Ens sentim envaïts. Veure immobiliàries que només es publiciten en anglès o alemany al poble on vas créixer et fa sentir expulsat de la teva terra. I això és perillós, perquè pot crear una espècie de xenofòbia cap al turista. I no seria just, perquè hi ha gent que no en té la culpa. A nosaltres quan viatjam també ens agrada que ens tractin bé.. P. Quin símbol, quina estampa perduda, de Mallorca li agradaria recuperar?. R. Es Caló des Moro buit.
EL PAÍS
